Lula era una xiqueta de sis anys amb els cabells rossos i llargs, amb una pell blanca com la neu. Lula sols menjava meló d'alger.
Un matí que sa mare va anar a despertar-la per anar a l'escola, es va quedar bocabadada, la cara de la seva filla era de color roig amb punts negres, semblava un meló d'alger. La mare li va dir:
-Lula, estas convertin-te en un meló d'alger!!
Lula es va preocupar, però ve agafar la seva tallada de meló.
Quan va tornar de l'escola va veure una carta damunt la taula del menjador que deia:
“Estimada Lula,
soc el rei del País dels melons, et done de temps fins la nit de Sant Joan. Si no menges altres aliments, vindrem a per tú i et convertiràs en meló.
Firmat el rei del meló.
Primer final:
Lula no va fer cas de lo que deia la carta i va continuar menjant meló. La nit de Sant Joan van trucar a la porta de Lula, eren els guardians reals del rei del meló i se la van endur al País del meló. Nomes arribaren alli, Lula es va convertir en un meló d'alger i va treballar en les mines de meló buscant meló per al rei.
Segon final:
Lula es va prendre molt seriosament la carta i menjava de tot:
entrecot, xulles, botifarres, encisam, bledes, carxofes, taronges, poma, pera... peró també menjava la seva tallada de meló d'alger.
Poc a poc va anant recuperant el seu aspecte normal.
Tercer final:
Lula va parar de menjar meló. A poca nit Lula va anar a dutxar-se i va veure que l'aigua es feia roja i va cridar a sa mare i li va dir:
-Mare, mare l'aigua es roja.
I sa mare li contesta:
-Lula, t'he enganyat per a que menjares de tot.
-Doncs la carta, qui l'ha escrit?
-Jo, Lula, era pel teu be.
Però Lula va parar de menjar meló d'alger...per si de cas.
FÍ
Fet per: Roger Santamaria Climent
